L’edició de primavera del Birding Congress ha continuant obrint el nostre esdeveniment als Països Catalans.

En aquesta sisena edició de primavera vàrem començar, per primera vegada, directament a l’Adriàtic italià. Novament una increïble experiència d’aprenentatge a l’estació d’anellatge degana a Itàlia, de la ma del gran professional Sandro Brina i una bona colla d’experts italians, però també catalans i americans. Els dies de pràctica van cloure a Venècia abans de saltar a Catalunya on esperàvem les terres de Lleida (amb entrevista inclosa a alguns dels nostres participants de Cuba i Colòmbia) i el Parc Natural del Cap de Creus amb visita obligada a Cadaqués.

Vàrem continuar la ruta a Barcelona per gaudir del treball de camp amb l’anellador internacional Manel Bonilla i a la UB, amb les conferències magistrals sobre ocells, migració i canvi global, d’alguns professors d’aquí i d’allà.

La cirereta vingué de la ma de les jornades de camp viscudes al Parc Natural de l’Albufera de València amb un altre gran anellador internacional, en Pedro Marin i els seus col·laboradors.

A partir d’ací els nostres participants, vinguts d’arreu, enllaçaren amb pràctiques i voluntariats per avançar en els seus coneixements i experiència.

A l’edició de tardor, que un any més va tenir lloc a la Universitat de la Sorbonne de Paris amb les classes sobre gestió d’estacions ornitològiques de l’ornitòleg Guillem Chacon vàrem enllaçar amb les pràctiques de camp a Catalunya i les classes a la UAB i la UB i una nova iniciativa, conèixer a fons com es porta a terme el bioturisme a un país modèlic, Islàndia.

La proposta va tenir una gran acollida, tant és així que Islàndia tornarà a ser una fita del 2026.